El passat 14 de març el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va decretar l’estat d’alarma a causa del coronavirus. L’expansió del virus, que l’OMS ha declarat com a pandèmia, és cada dia més gran i ha afectat també a la ciutat de l’Hospitalet, que segons les dades publicades per la conselleria de Salut és una de les zones més afectades al territori català.
La declaració de l’estat d’alarma és un dels tres elements excepcionals dels quals es dota l’Estat per fer front a situacions extraordinàries. Alarma, excepció i setge. Segons la llei orgànica 4/1981 s’aplicaran quan “es faci impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents”. Una administració que es procura mecanismes per fer front a situacions límit. Han fet anàlisis interessants sobre les limitacions de l’estat d’alarma alguns pensadors com César Rendueles o Marina Garcés.
L’estat d’alarma decreta que el temps anterior era normal, mentre que l’actual no ho és. Però amb decret o sense, el dia a dia de moltes persones de la nostra ciutat amaga una alarma social de gran calat. Una alarma que és tolerada en petites dosis, ja sigui perquè afecta grups determinats i no a tota la població o bé perquè no interromp la producció econòmica com sí que ho ha fet el coronavirus. L’estat d’alarma de baixa intensitat és un element que configura la nostra ciutat.
L’estat d’alarma es pot aplicar sota quatre supòsits, veiem quins són i de quina manera afecten a la vida quotidiana dels hospitalencs i hospitalenques.
a) Catàstrofes, calamitats o desgràcies públiques tals com terratrèmols, inundacions, incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud
L’Hospitalet és la ciutat on els Bombers de la Generalitat han realitzat més intervencions. Segons xifres publicades pel propi cos de bombers el 2018 es van produir 567 incendis urbans, això vol dir més de 10 incendis a la setmana. També es registra una mitja de pràcticament 7 fuites perilloses al mes, un total de 80. El fet que més ha mobilitzat el cos de bombers són els salvaments de persones, animals o béns, amb un total de 732 actuacions. Cal recordar que el parc de bombers de l’Hospitalet porta anys denunciant retallades i demanat més recursos per dur a terme la seva feina.
b) Crisis sanitàries, tals com epidèmies i situacions de contaminació greus
Una trava administrativa amb greus conseqüències que diversos col·lectius han denunciat a la ciutat és la dificultat d’obtenir el padró per molta gent. Especialment per a aquelles persones que es troben en situació irregular i per a les quals representa la garantia d’un dret tan fonamental com la salut. Fa unes setmanes llegíem a un mitjà de comunicació les dificultats per interrompre l’embaràs en el cas d’una dona migrada sense documentació.
c) Paralització de serveis públics essencials per a la comunitat (…)
L’Aliança Contra la Pobresa Energètica juntament amb entitats veïnals de la ciutat, entre elles la Federació d’Associacions de Veïns, denunciaven fa menys d’un any que no s’estaven habilitant els comptadors d’aigua solidaris en habitatges okupats. Segons les entitats el bloqueig es produïa en l’elaboració per part de serveis socials municipals de l’informe de risc d’exclusió residencial. Ciutats com Manresa han estat obligades per la via judicial a instal·lar els comptadors amb independència de la propietat.
d) Situacions de desproveïment de productes de primera necessitat
Afortunadament no ens trobem amb una falta de productes de primera necessitat als comerços de la ciutat. No obstant això no significa que arribin a les cuines de totes les llars. Deu entitats acreditades pel Banc dels Aliments de Barcelona, la immensa majoria de caràcter religiós, distribueixen aliments a la nostra ciutat. Un element assistencial que ha esdevingut estructural i que representa derivació habitual per part dels serveis socials municipals. La pròpia idiosincràsia d’aquest servei i la falta de dades públiques dificulta saber exactament quanta població està rebent aliments per sobreviure a dia d’avui.
La crisi sanitària provocada pel coronavirus deixa un panorama molt desolador de persones malaltes, mortes, en solitud i una situació límit de la sanitat pública i de la cura de la gent gran. Des de que es va decretar l’estat d’alarma s’han perdut més de 830.000 llocs de treball a tot l’Estat, un fet imprevisible que deixa en la precària intempèrie a molts treballadors i treballadores. Els quatre supòsits d’aplicació de l’estat d’alarma es donen en diverses realitats de la nostra ciutat, de manera que podem parlar d’un estat d’alarma de baixa intensitat, permanent i tolerat. En aquesta situació viu la ciutat de l’Hospitalet, com altres, i és un terreny adobat perquè aquesta crisi, i els mesos que la seguiran, sigui encara més dura, faci permanents desigualtats i aprofundeixi la pobresa de molts veïns i veïnes.
