De ciutat dormitori a ciutat segregada

En les darreres dècades les ciutats occidentals han patit un procés de desindustrialització causat, entre altres motius, per la major mobilitat del capital, fet que ha permès a les empreses i als inversors canviar la seva localització i moure les seves inversions amb major facilitat. A l’escala local, la fugida de la indústria cap a altres països ha suposat un desgast de la seva base fiscal, reduint significativament els ingressos que percebien els ajuntaments per les empreses i indústries que es localitzaven als seus termes municipals. D’aquesta manera, la capacitat del capital per triar la seva localització subratlla la importància de les condicions específiques de cada lloc, de manera que les ciutats, en la cerca de nous ingressos, es veuen empeses a proveir d’allò que la inversió requereix, ja siguin  infraestructures, comunicacions, flexibilitat legal, fiscalitat adaptada, etc. en una competició entre ciutats per l’atracció de la inversió.

Canvia així la concepció de la ciutat, que esdevé un espai de creació de riquesa en si mateixa, traient el focus de les problemàtiques urbanes per centrar-lo en la promoció econòmica i en l’atracció de la inversió. Dit d’una altra manera, l’objectiu ja no és el de solucionar els problemes que hi pugui haver a la ciutat, sinó posar en marxa les polítiques i actuacions que calguin per a atraure empreses i inversió.

El rerefons amb el que ens trobem és el d’unes ciutats que han de transmetre un missatge de modernitat, dinamisme i cultura per tal d’encaixar en els marcs conceptuals que desitgen transmetre les empreses a l’hora de vendre els seus productes i serveis. En aquest sentit, L’Hospitalet ha assumit el nou rol que li ha estat assignat i ha dissenyat un seguit de projectes estratègics que permetessin canviar la percepció i la imatge de la ciutat, passant de ser una ciutat “dormitori” a una ciutat moderna i atractiva.

Alhora que s’ha donat aquest procés, la pèrdua de pes del sector industrial ha obligat a buscar nous models de creixement econòmic que substituïssin les antigues activitats industrials. En el cas de l’Hospitalet, la resposta que es va donar al repte que plantejava el nou paradigma econòmic va ser l’aposta decidida pels serveis. Projectes com la plaça Europa són un exemple de la nova aposta municipal pels sectors de l’hostaleria, la tecnologia, les finances, els congressos, etc., els quals han anat guanyant pes tant en termes econòmics com en termes d’ocupació.

No obstant, l’aposta per determinats models de desenvolupament econòmic comporta costos socials importants que cal tenir presents. Diversos estudis han mostrat com models econòmics com l’adoptat a L’Hospitalet tendeixen a polaritzar la societat, fent créixer les ocupacions d’“alt” nivell d’una banda i incrementant el nombre de llocs de treball amb baixes remuneracions de l’altra. Un procés que alhora té efectes sobre la distribució espacial de la població, en una creixent segregació espacial entre els grups de renda més alts i els grups de renda més baixos.

Aquest mateix procés s’ha donat a L’Hospitalet aprofundint la tendència a la segregació nord-sud que caracteritza a la ciutat. El major creixement de les ocupacions amb remuneracions salarials elevades d’una banda, i de les ocupacions amb baixes remuneracions de l’altra queda reflectit en l’evolució dels grups de renda de la ciutat. El següent gràfic mostra el progressiu creixement dels tres trams de renda més alts, el descens del pes relatiu del tram de renda mig (12.000-21.000 euros) i el traspàs directe entre els dos trams de renda més baixos en benefici del tram inferior. Aquest procés coincideix amb la tendència al canvi de l’estructura professional que dèiem anteriorment, confirmant la hipòtesi del procés de dualització de la ciutat.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència Tributària

Tenim, doncs, una ciutat en la que les noves activitats econòmiques i les ocupacions associades estan generant un procés de divergència entre els diferents grups de renda. Entre el 2013 i el 2016, el pes relatiu dels grups de renda més alts (més de 30.000 euros) ha tendit a incrementar-se, passant de representar el 14,58% de les persones declarants a representar-ne el 17,74%. Pel que fa als dos grups de renda intermedis (12.000-21.000€ i 21.000-30.000€) han passat del 48,38% al 46,76%. Per últim, tot i que els dos grups de renda més baixos han passat del 37,05% al 35,50%, el canvi més important és el que s’ha donat entre aquests dos grups, amb un traspàs de declarants del grup de renda 6.000-12.000€ cap al grup de renda inferior (0-6.000€), fet que suposa una disminució del nivell d’ingressos dels grups de renda més baixos.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència Tributària

Alhora, com s’explicava anteriorment aquest procés està tenint també una important dimensió espacial. Al segon gràfic es mostra com és als barris amb rendes disponibles mitjanes netes més elevades on el creixement de la renda ha estat més elevat, mentre que els barris amb rendes més baixes el creixement percentual ha tendit a ser inferior. Es fa evident que s’estaria donant un procés de segregació espacial, amb una concentració de rendes més baixes als barris del nord i als del sud els grups de població amb rendes més elevades.

Imatge: Jorge Franganillo via Flickr

Carlos Ruiz

Economista, veí de L'Hospitalet

Comparteix :

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram

Aquesta web utilitza galetes(cookies) pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques.
Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de cookies i privacitat, feu clik a l'enllaç per a més info.

ACEPTAR

Aviso de cookies