Eleccions Generals #10N a L’Hospitalet

En períodes electorals abunden les enquestes on, a partir de diferents mostres, es pretén esbrinar els resultats electorals. Son referència a tots els mitjans i als polítics se’ls pregunta per elles. Si bé pot resultar entretingut endevinar el futur (qui no ha fet mai una porra electoral?), el que es proposa avui és fer una mirada al passat. Aprofitant, perquè no dir-ho, la predisposició de la ciutadania a rebre informació sobre les eleccions generals, es vol dibuixar quina ha estat l’evolució del vot en aquests comicis a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat.

En aquest municipi, van tenir dret a vot 174.965 ciutadans aquest 2019 dels quals el van exercir un 74,35%. La participació ha oscil·lat entre un màxim del 80,95% al 1982 i un mínim del 63,83% al 2000 anant en consonància amb la mitjana estatal.

Gràfic 1. Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades per l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat

Si es parla de l’evolució del vot a la ciutat hi ha hagut un clar guanyador fins al 2011: el PSC. Els socialistes han hegemonitzat el vot caminant per sobre i entorn al 50% del 1982 al 2008. Obtenint com a màxim un 64,62% al 1982 amb Felipe González. Per altra banda, el segon lloc l’ha ocupat el PP (amb el permís de CiU que va ser segona força entre el 1982 i el 1993) que ha pivotat sobre el 20% del vot. CiU s’ha mantingut com a tercera força per sobre del 10% del vot fins el 2015. Com a quart partit en nombre de vots es troba ICV-EUiA i els seus precedents (IC-V, IC-EV, IC) que es van nodrir del descens socialista entre el 1989 i el 1996 superant el 10% dels vots, però que del 2000 al 2011 no van aconseguir superar aquest percentatge. Per últim, el recorregut d’ERC es veu relacionat amb les demandes d’autogovern proposades a nivell nacional. ERC no supera la barrera del 3% (a L’Hospitalet) fins al 2004. Al febrer d’aquell mateix any es constituirà el Parlament de Catalunya que proposarà i aprovarà l’Estatut d’Autonomia entre el 2004-2006.

Gràfic 2. Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades per l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat

2015: Un nou escenari

S’arriba al 2015 i el tauler d’escacs es trenca literalment. La indignació pren forma de protesta als carrers i places que s’omplen amb proclames de regeneració democràtica, millora del sistema de checks and balances i participació directa. Els grans partits veuen a venir que un nou fenomen polític pot fer trontollar les bases del bipartidisme i així acaba sent. El 2015 Podemos trenca la lògica dual i, posteriorment, s’hi afegeix Ciudadanos. Amb l’aparició de VOX veiem com el debat electoral actual esdevé a cinc(1).

En l’aritmètica parlamentaria aquesta indignació es materialitza en la fi del bipartidisme. En aquest segon gràfic es pot veure com el PSC, que ja havia començat la seva caiguda lliure al 2008, passa d’un 57,58% dels vots a un 25,55% al 2015. Podemos – Unidas Podemos (UP) en l’actualitat – aconsegueix la victòria gràcies a poc més del 30% dels votants. El 2015, per primera vegada, el PSC no guanya unes eleccions generals a la ciutat de L’Hospitalet i cedeix el primer lloc a Podemos. No només això, el 2016 torna a perdre aquestes eleccions.

Malgrat tot no es disposen dades que mostrin el record de vot, és a dir què van votar les persones enquestades en les darreres eleccions, que sí apareixen a altres baròmetres com el de Barcelona publicat pel GESOP. Aquest fet fa impossible explicar amb certesa la bossa de vots de la que es nodreix Podemos (ni cap altre dels partits analitzats) a la ciutat. Es pot intuir, ja que la participació no disminueix i ambdós són partits ideològicament fronterers, que gran part de la pèrdua de vots socialistes es sumen a la formació morada. De totes maneres l’alegria dura poc pels de Pablo Iglesias, ja que el PSC torna a imposar-se amb força al 2019 amb un 36,08% i Podemos cau per sota del 20%.

El mateix succeeix amb el partit hegemònic de la dreta. L’entrada de C’s al terreny parlamentari amb un 15% coincideix amb la pèrdua de 10 punts del PP i del 3,74% de PxC. De totes maneres, del 2015 al 2016 C’s perd pistonada i el PP es recupera lleugerament. No és fins al 2019 quan el PP passa a tenir un 6,67% del total dels votants perdent casi 10.000 vots. En els mateixos comicis C’s guanya casi 4.000 vots i VOX apareix al tauler amb casi 4.500 vots.

Per altra banda ERC es recupera de la sostinguda caiguda que venia patint des del 2004 i al 2015 supera la barrera del 5% superant, per primer cop en aquests comicis, a JxCAT que no arriben al 5%. A partir del 2015 els republicans inicien un ascens que s’embala del 2016 al 2019 igualant a C’s. Cal dir que ERC no es nodreix només dels antics votants de JxcCAT, el seu ascens coincideix amb la caiguda de Podem, però també coincideix amb un augment de la participació al 2019 amb el que s’intueix que una major participació els hi és favorable.

L’hegemonia de l’esquerra

Gràfic 3. Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades per l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat

Taula 1. Vots i percentatges de vot als partits d’esquerres

Any20082011201520162019
Vots80.78857.35877.48572.16487.859
Percentatge 65,89%51,62%62,83%63,89%67,94%

Els partits d’esquerra son els clars guanyadors de les eleccions generals a L’Hospitalet de Llobregat. El seu mínim històric es va situar en el 51,62% al 2011, però resulta anòmal que la suma baixi del 60%. Aquestes forces s’han reforçat amb l’agrupació del votant independentista cap a ERC en detriment de JxCAT. Encara que UP perdi vots aquests passen a ser votants socialistes i viceversa, de manera que, excepte el 2011, les esquerres obtenen més del 60% dels vots. Val a dir que son els partits d’esquerres els que més es beneficien de l’augment de participació, amb la contrapartida que, quan aquesta descendeix, baixa el nombre de vots. 

La fragmentació de les dretes

Gràfic 4. Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades per l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat

Taula 2. Vots i percentatges de vot als partits de dretes

Any20082011201520162019
Vots26.58635.54032.62432.62426.605
Percentatge20,46%27,66%28,82%28,88%24,53%

Al gràfic 4 i la taula 2 es pot observar l’evolució dels partits de dretes del 2008 al 2019, així com les xifres percentuals i absolutes. A la taula s’observa la importància de la participació, amb el mateix nombre de vots als anys 2008 i 2019, la diferència en tant per cent varia 4 punts. La xifra de participació per a aquests anys és del 71,21% i el 74,35% respectivament. Per altra banda, existeixen entre 4 i 5 mil votants d’extrema dreta a la ciutat de L’Hospitalet que no formen part dels fenòmens de masses que poden magnificar aquesta corrent. VOX no va participar a debats electorals ni es va publicitar en iguals condicions que la resta de partits, per tant, es podria deduir que son votants informats que opten per aquesta opció quan hi ha un partit que la recolzi. Les dretes han aconseguit consolidar una bossa de vots d’entre 25 i 35 mil des del 1993 fins l’actualitat.

Del Pujolisme a l’autodeterminació

Gràfic 5. Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades per l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat

Taula 3. Vots i percentatges de vot als partits independentistes

Any20082011201520162019
Vots16.41119.14914.60314.03222.121
Percentatge13,38%17,23%11,84%12,42%17,10%

Quan es parla d’eleccions generals abans del 2011, és difícil ubicar CiU en l’eix independentista. Tampoc es podria categoritzar com a unitat d’anàlisi dins les dretes unionistes, ja que els seus votants no es troben a la frontera amb C’s, PP i VOX. Al Senat espanyol existeix l’anomalia que els senadors defensen el partit, no el territori al que representen. Amb aquesta premissa, el vot a ERC i a CiU abans del 2011, s’interpreta com un vot de major autogovern, millor finançament, increment d’infraestructures, traspàs de polítiques educatives… Actualment, aquestes demandes han passat a un segon pla i el debat s’emmarca en el framing independentista i no d’autogovern. Si bé l’opció de vot per Podemos havia aglutinat part del vot que demanava un referèndum d’autodeterminació el 2015 i 2016 actualment aquests vots autodeterministes passen a formar part d’ERC. El 2019 els vots independentistes superen el 17%, caldrà veure si aquesta tendència augmenta amb l’aparició d’actors com la CUP.

En resum, des del 1982 fins el 2015 el PSC ha estat el gran guanyador de les eleccions generals a L’Hospitalet de Llobregat. Al 2015 i 2016 Podemos pren aquesta primera posició que torna a perdre el 2019. Actualment, la dreta està en mínims històrics degut a la alta participació i el retrocés dels seus votants. Per altra banda, els vots independentistes recuperen i superen els números del 2011, estant en màxims històrics, on JxCAT perd l’hegemonia en benefici d’ERC.

Las claus d’aquest diumenge resideixen en la participació – si és alta afavoreix a les esquerres, si es baixa a les dretes – i en veure si es consoliden les diferents tendències: per una banda, si es veurà el PSC guanyador d’abans del 2015 i es confirma aquesta recuperació iniciada el 2019, veient sobre quina bossa de vots s’acaba assentant UP. Per altra, si la dreta i especialment el PP continua caient en picat i on van aquests vots ja que històricament el vot de dreta es mobilitza més que el d’esquerra. Per últim, si ERC continua hegemonitzant el vot independentista i veure si la CUP aconsegueix activar abstencionistes o es nodreix de votants d’altres partits.


[1] Deixant pel camí canvis tan simbòlics com la celebració de primàries internes per escollir secretari general, per primera vegada a la historia, en un partit com el PP.

Pere Ríos

Veí de L'Hospitalet i politòleg

Comparteix :

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram

Aquesta web utilitza galetes(cookies) pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques.
Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de cookies i privacitat, feu clik a l'enllaç per a més info.

ACEPTAR

Aviso de cookies