L’Hospitalet: nova normalitat, nova ciutat? (1)

Aquests mesos d’estat d’alarma per la pandèmia de la COVID-19 han capgirat les nostres rutines, posant potes enlaire molts projectes de vida. En el pla social, la pobresa i desigualtat que sempre ha existit, s’ha visibilitzat en tota la seva cruesa. Gràcies a la solidaritat de les xarxes veïnals i el treball incansable d’entitats socials, moltes famílies han pogut menjar aquestes setmanes. Per part seva, les institucions públiques malgrat les grans declaracions per combatre els efectes socials de la pandèmia, la realitat és que les seves mesures disten molt d’arribar als sectors més colpejats per aquesta crisi sanitària i social.

Davant d’aquest panorama, les ciutats s’enfronten a grans reptes. La pandèmia no sols ha posat en evidència la feblesa del nostre estat del benestar (afeblit per les polítiques de privatització i retallades de les últimes dècades), sinó que ha evidenciat com mai la insostenibilitat del desenvolupament urbanístic capitalista, especialment de les grans ciutats. Com va assenyalar, el professor i educador social Oscar Martínez, en aquestes setmanes sota l’estat d’alarma moltes persones van descobrir de sobte la quantitat de famílies que vivien en habitacions, la falta d’accés a la tecnologia de nens i nenes, a més de la urgència alimentària. I a mesura que començava la desescalada també s’han posat de manifest altres mancances dels nostres entorns urbans. La ciutadania ha percebut la falta d’espais verds (parcs, places, arbrat) en els seus barris, l’absència de carrers per als vianants, de carrils per a bicicletes i, en general, d’espais lliures sense cotxes.

En aquest sentit, L’Hospitalet de Llobregat és un cas paradigmàtic, entre altres raons per ser una de les ciutats amb major densitat poblacional d’Europa. Aquesta característica de l’entorn construït planteja per si mateixa una sèrie de desafiaments, als quals se li sumen els dos grans reptes urbans que tenim per endavant: la transformació sostenible de les ciutats davant el canvi climàtic, i ara també, la gestió de la urgència sanitària.

Tot plegat, posa en qüestió la planificació urbana duta a terme fins ara i planteja la necessitat de dur a terme canvis reals pel que fa a l’espai urbà que contribueixin a millorar la salut pública. La pandèmia sorgeix com una oportunitat per abordar el debat de fons sobre quin model de ciutat volem. En aquest marc de reflexió sorgeixen preguntes necessàries com: Poden les nostres ciutats tornar a una normalitat post-COVID-19 sense canviar l’orientació de les seves polítiques urbanes? Podem continuar parlant de «ciutats sostenibles» sense posar en el centre les cures i salut dels seus habitants? En quina mesura les polítiques que estan aplicant els municipis són temporals o bé representen un canvi real cap a noves polítiques ambientals? Cap a quina mena de polítiques urbanes i mediambientals haurien de redirigir-se els esforços a curt i llarg termini?

La densitat poblacional, la part més visible del problema.

L’Hospitalet de Llobregat és el que podem denominar una ciutat hipercompacta: en 12,5km2 es concentren més de 264 mil persones. Actualment la densitat poblacional de L’Hospitalet és de 21.610 h/km², bastant més que la comarca del Barcelonès amb 15.632 h/km² i molt més que la mitjana del conjunt de Catalunya, 239 h/km² (IDESCAT, 2019). A la ciutat existeixen barris com La Florida i La Torrassa que poden arribar a una densitat de 77 mil h/km² i 61 mil h/km², respectivament. És a dir que estem parlant d’espais urbans on la densitat viscuda és altíssima, això sumat a la por al contagi, el distanciament físic i les conseqüències socials que es deriven de l’enfonsament de l’economia la situació es torna extraordinàriament complexa.

Gian Marco Benedetto/Perifèrica

Quines han estat les mesures adoptades per l’Ajuntament de L’Hospitalet en el procés de desescalada de la COVID-19? En el document oficial publicat en el seu web, podem observar que de les 7 mesures que corresponen a l’àmbit del «espai públic» cap fa esment a algun pla de prioritat per al vianant, super-illes o noves rutes ciclistes, ni tan sols per als districtes més poblats de la zona nord. Va ser el primer cap de setmana de juny -dues setmanes després del començament de la desescalada- que l’Ajuntament va restringir el trànsit de cotxes en alguns carrers per a ús per als vianants, però això ha durat només tres caps de setmana. Donada la improvisació i la gestió precària d’aquesta mesura (errors de senyalització, carrers que finalment no s’han tancat el dia que corresponia, errors d’horaris, així com molt pocs kilòmetres alliberats) tot fa pensar, lamentablement, que es tracten més de mesures per a «sortir del pas» que de mesures que poguessin albirar un canvi en l’orientació de les polítiques de mobilitat.

Què han fet altres ciutats? A diferència de L’Hospitalet altres ciutats amb alta densitat poblacional (Barcelona, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramanet), van aplicar des del primer minut les mesures més urgents per a dotar d’espai físic la desescalada. Per exemple, l’obertura de carrils per als vianants, restricció de vehicles motoritzats i noves línies de carrils per a bicicletes, la reducció de la velocitat de vehicles motoritzats en diverses zones fins als 30km/hr, entre altres. Aquestes mesures també faciliten la mobilitat del consum de més proximitat, evitant aglomeracions en voreres estretes (característica urbana en diversos barris de L’Hospitalet). A causa de la baixada espectacular de circulació de cotxes i transport públic per la crisi de la COVID-19, aquestes mesures tan bàsiques s’han implementat amb una certa rapidesa, però no parteixen des de zero, moltes d’elles formen part del paquet de polítiques verdes per a frenar els efectes del canvi climàtic, com el Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona o el propi Pacte de Mobilitat de l’Ajuntament de L’Hospitalet signat l’any 2003, per la qual cosa creiem que la dificultat i els costos de posar aquestes mesures en funcionament no haurien de significar excessius esforços. Tenint en compte que, com assenyalen investigacions, existeix una relació entre la COVID-19 i la contaminació atmosfèrica, la implementació de noves polítiques de distribució de l’espai que permetin incorporar nous usos de mobilitat saludable hauria de ser una prioritat de qualsevol govern.

En el seu blog personal, l’historiador Manuel Domínguez ha analitzat la superficie lliure de construcció de L’Hospitalet a propòsit de la desescalada. Destaca que el 86% del terme municipal correspon a zona residencial, activitat econòmica o infraestructura, xifres molt altes d’edificació i sòl industrial, aquest últim molt poc utilitzat per la població, per raons òbvies. «Quant d’espai de lliure accés disposem cada habitant de L’Hospitalet? No ho sabem» afirma Domínguez, l’Ajuntament tampoc aporta les dades. No oblidem a més que els plans del govern local no són precisament frenar la construcció de més edificis, més aviat tot el contrari, però d’això parlarem després. El que sembla molt clar és que les mesures de distanciament físic en ciutats com L’Hospitalet semblen impossibles si no s’apliquen mesures que posin en el centre la importància d‘un espai públic saludable. Com indica el mateix autor: «Ara, el problema de la distància social necessària per acabar amb la pandèmia s’ha afegit als ja tradicionals de convivència, contaminació, manca de serveis, etc…».

Com hem dit abans, la problemàtica de l’alta densitat poblacional no és una cosa nova a L’Hospitalet. És conseqüència d’un model d’urbanització sense planificació, fet a cops de crisis econòmiques. La lluita del moviment veïnal de finals dels ‘70 i principis dels ‘80 va tenir entre les seves reivindicacions l’obtenció d’habitatge digne, serveis públics i això va significar, també, oposar-se a plans immobiliaris especulatius que volien continuar arrabassant espais lliures a la ciutat (d’allò la reivindicació de «No Més Blocs»). El periodista Jesús A. Vila ha caracteritzat aquestes protestes socials com a lluites ambientals, les quals es van enfrontar a un urbanisme depredador que avantposava la plusvàlua als drets socials i ambientals dels i les veïnes de la ciutat. Estem a l’any 2020 i la situació no ha canviat molt.

* A la segona part, analitzarem la situació de l’espai verd i la mobilitat de la ciutat, així com les polítiques que s’han estat realitzant des de l’Ajuntament.

Franco Casanga

Veí de L'Hospitalet

Comparteix :

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram

Aquesta web utilitza galetes(cookies) pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques.
Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de cookies i privacitat, feu clik a l'enllaç per a més info.

ACEPTAR

Aviso de cookies