L’Hospitalet: nova normalitat, nova ciutat? (3)

Segons un estudi publicat al maig d’enguany, degut al confinament per la COVID-19 s’estima que per al 2020 les emissions de diòxid de carboni (CO2) es reduiran entre el 2% i 13%, depenent dels diferents escenaris. La investigació considera que, «per raons equivocades», s’aconseguiria arribar a l’objectiu establert per l’informe de Nacions Unides (Emissions Gap Report, 2019) de reduir les emissions globals entre el 3% i 7% cada any fins al 2030. Com diuen els i les autores, aquesta pandèmia ens ofereix (de forma paradoxal) l’oportunitat de realitzar canvis estructurals en el nostre model de producció. Però, estan els nostres governs i dirigents en disposició de fer aquests canvis?

El canvi climàtic des de L’Hospitalet de Llobregat

Les ciutats, al contenir importants activitats econòmiques i concentrar importants aglomeracions de població, emeten la majoria d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). En el pla municipal, existeixen diversos compromisos assumits per Ajuntaments per a pal·liar els efectes del canvi climàtic, així com per a emprendre accions cap a una descarbonització del sistema productiu. A L’Hospitalet podem destacar: el pla de l’Agenda 21 Local aprovat a l’any 2001 que va desenvolupar accions fins la dissolució del Consell de Sostenibilitat al 2011; el Pla d’Acció per L’Energia Sostenible, aprovat l’any 2010, que es comprometia fins a l’any 2020 una reducció del 20% d’emissions de CO2, un increment del 20% d’energies renovables i un increment del 20% d’eficiència energètica. Actualment no tenim informació en quin estat es troben aquests objectius malgrat l’obligació de realitzar informes de seguiment. El 2016 l’Ajuntament, en el marc de l’Agenda 2030 i els Acords de París, es va adherir al nou Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia, en el qual es comprometia a complir amb els objectius contra el canvi climàtic en una reducció de les emissions de CO2 del 40% com a mínim fins l’any 2030, i a un augment del 27% en l’eficiència energètica i les energies renovables. Finalment, al setembre del 2019, el ple municipal va aprovar la creació d’una Taula per l’Emergència Climàtica, l’espai on l’Ajuntament «rendirà comptes dels avenços i l’acompliment dels compromisos adquirits» en el marc de les polítiques contra el canvi climàtic. Per als objectius del nostre article, analitzarem breument els continguts de la Taula ja que ens pot mostrar on es troben les incongruències entre les polítiques necessàries cap a una transició energètica i els plans estratègics del govern local.

El document base de la Taula és l’esborrany del Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic de L’Hospitalet de Llobregat (PLACC) que té per objectiu analitzar els riscos actuals i futurs del municipi, així com la seva vulnerabilitat, que es deriven de la crisi climàtica, també defineix les actuacions per part de l’Ajuntament.

Aquest document, de caràcter tècnic, ens ofereix informació interessant sobre la situació de L’Hospitalet (i l’Àrea Metropolitana de Barcelona). En general, es preveu un increment de les temperatures extremes independentment de l’escenari climàtic considerat1; escassetat de recursos hídrics; reducció de precipitacions a la primavera i estiu; augment de «l’efecte d’illa de calor». Aquest últim factor, segons el PLACC, tindrà un paper «molt important en la reducció del confort tèrmic tant diürn com nocturn a L’Hospitalet de Llobregat». Així també s’afirma a l’Informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona del 2015 («La isla de calor en el área mtropolitana de Barcelona y la adaptación al cambio climático») que confirma la variable de la densitat poblacional per a localitzar les zones més afectades.

Gian Marco Benedetto/Perifèrica

L’«efecte illa de calor» és un fenomen tèrmic associat a les àrees urbanitzades que produeix una irradiació de calor des de la superfície que fa que es mantingui tan de dia com de nit (la molesta xafogor). Si pensem que per a combatre aquest fenomen només faria falta que tots ens instal·léssim aparells d’aire condicionat, no podríem estar més equivocats: això no faria més que incrementar el consum de recursos energètics, amb la conseqüència d’incrementar també la calor. El mateix PLACC indica que «la distribució espacial dels usos del sòl com són la distribució de parcs i jardins al terme municipal és un aspecte que contribueix a l’atenuació de l’efecte d’illa de calor». També podem afegir altres mesures tals com: cobertes vegetals (green roofs) als edificis, l’augment equitatiu de l’arbrat viari, la reconversió de solars buits en parcs, la rehabilitació d’edificis i reducció de la densitat edificatòria, entre altres.

D’altra banda, els efectes sobre la salut que tenen les temperatures altes durant molts dies suposen un augment de la mortalitat i afectarà especialment la infància i la gent gran que, d’acord a les projeccions demogràfiques, anirà en augment degut a l’envelliment de la població. Segons el PLACC, «un augment de la temperatura pot conduir al col·lapse puntual dels serveis d’urgència durant els episodis de calor intensa, degut a un increment del nombre d’admissions hospitalàries i ambulàncies». Si recordem el que ha passat amb la crisis sanitària durant el confinament per la COVID-19, el diagnòstic de l’emergència climàtica és un avís d’una tragèdia que es pot evitar, si es prenen les mesures i polítiques necessàries per a fer-hi front.

La transició energètica de L’Hospitalet: canvi de model o discurs?

Recentment, responent a les crítiques de la tala d’arbres, el segon Tinent d’Alcaldia i regidor de l’Àrea d’Espai Públic, Habitatge, Urbanisme i Sostenibilitat (i també investigat per presunte corrupció dins del Consell Esportiu), Cristian Alcázar, declarava a LH Digital que la cobertura arbòria es donaria en «noves zones verdes que apareixeran en operacions urbanístiques previstes a la ciutat». Aquestes operacions són: la promesa del soterrament de 6km de vies (una vella reivindicació veïnal), el PDU GranVía-Llobregat i la denominada «nova plaça Europa del nord» a la zona de Can Rigal. Però ja estan en marxa altres operacions privades de gran impacte com Marina Park (al barri del Centre) o CosmeToda (a Sant Josep). Dit més clarament, per al govern local l’augment dels espais verds de L’Hospitalet només és concebible sota la construcció de més edificació immobiliària. Això no és només contradictori amb els objectius de sostenibilitat ambiental sinó també nociu en termes de costos socials.

Gian Marco Benedetto/Perifèrica

El que no explica l’Ajuntament amb la construcció d’aquests projectes urbanístics és què farà amb l’augment inevitable quant a l’ús d’equipaments i serveis públics (escoles, centres culturals, serveis sanitaris, etc), al que caldria sumar també l’increment de la densitat demogràfica. Segons el portal de dades obertes de la Generalitat, L’Hospitalet és una de les ciutats amb menys m2 d’equipaments per habitant (5,45m2/hab). Quant als costos ambientals, hi ha vàries coses a tenir en compte: la concentració de espais verds només a les noves urbanitzacions crearia una situació de segregació ambiental entre diferents zones de la ciutat que s’afegiria a la segregació espacial i econòmica que ja pateix L’Hospitalet creant més desigualtat. Amb més massificació també s’incrementaria la generació de residus, una cosa per a la qual la ciutat no està preparada: segons l’Agència Catalana de Residus, L’Hospitalet està a la cua en el reciclatge a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Quant al transport, sense un augment de l’oferta de transport públic s’incrementaria l’ús del cotxe privat, i amb això la contaminació.

És evident que la continuació dels macro-projectes immobiliaris alimenten un nou cicle especulatiu que deixarà més gent sense oportunitat de tenir una llar assequible i digna. Potser en comptes de seguir construint blocs i edificacions comercials, s’haurien de trobar solucions més sostenibles com la rehabilitació de l’envellit parc d’habitatge (el 65% té més de 45 anys, un 18% està en mal estat i el 46% de edificis amb més de 3 plantes no té ascensor), plans d’eficiència energètica d’edificis per millorar sistemes de calefacció i refrigeració o explorar proveïments locals d’energies netes (com ha fet Barcelona). Aquestes propostes són viables, existeixen experiències, però necessiten d’una voluntat política àmplia per portar-les a terme.

Consideracions finals

Com hem dit al principi d’aquest article, l’emergència sanitària a causa de la COVID-19 pot servir-nos també per abordar el debat de fons sobre quin model de ciutat volem. El nostre objectiu era visibilitzar com els reptes que enfrontem amb aquesta pandèmia no es poden desvincular dels reptes de l’emergència climàtica. La sostenibilitat ambiental s’ha demostrat com una part fonamental en la gestió de la COVID-19. Les ciutats, si volen adaptar-se a la nova «normalitat», han de repensar-se, reimaginar-se, transformar-se.

A L’Hospitalet, problemàtiques com la densitat poblacional, les desigualtats i la manca d’espai verd, a la qual s’afegeix ara la gestió de la crisis sanitària, poden accentuar-se si no es realitzen canvis en l’orientació de les polítiques públiques. L’anàlisi realitzat de les polítiques portades a terme per l’Ajuntament també ens posa sobre avís sobre els obstacles cap a una transició ecosocial. Com han advertit els informes sobre el canvi climàtic, mentre més demorin les mesures contra els GEH més dràstiques hauran de ser.

Per últim, encara que els reptes siguin de caràcter global, l’acció local serà determinant. En el nostre marc jurídic, els ajuntaments tenen moltes competències sobre les quals poden incidir (urbanisme, habitatge, residus). També tenen capacitat jurídica per (re)municipalitzar sectors importants per al benestar social com són l’aigua, les residències o les escoles bressol, és a dir, serveis essencials. En tot cas, sembla que donades les reticències institucionals a aquests canvis, es necessitarà d’un fort teixit social i cultural (moviments socials, veïns/es, sector de l’economia social i solidària, tercer sector, etc.) per a possibilitar transformacions profundes.

1 Aquests escenaris, basats en els estudis de l’IPCC, es resumeixen en 3: Ideal: increment de 1-1,5ºC; b) Moderat: increment de 1,9ºC i c) Pessimista: increment de 3,5-4ºC.

Franco Casanga

Veí de L'Hospitalet

Comparteix :

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram

Aquesta web utilitza galetes(cookies) pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques.
Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de cookies i privacitat, feu clik a l'enllaç per a més info.

ACEPTAR

Aviso de cookies