L’Hospitalet: nova normalitat, nova ciutat? (2)

En un breu article publicat el 6 de maig, a El Periódico, la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, declarava com els ajuntaments i la Diputació s’havien posat en «primera lína de la crisis de la COVID-19, nada ajena tampoco a la emergencia ambiental» i reconeixia que amb aquesta crisi ja no es tracta «sólo de salvar la economía, sino también a las personas». Segons l’Alcaldessa:

«Las ciudades (…), tenderán hacia modelos más sostenibles en los que las aglomeraciones metropolitanas no pueden renunciar al liderazgo económico consolidado en las últimas décadas, pero con un urbanismo adaptado a las nuevas condiciones, unas redes de transporte público menos tensionadas, más vehículos eléctricos y mayor espacio peatonal y para las bicicletas.»

L’article posa èmfasi en la importància del mon local en els últims 40 anys en el treball pel medi ambient i els seus compromisos contra l’amenaça global tant del coronavirus com del canvi climàtic. Finalment, afirma que ha arribat l’hora «de aplicar sin titubeos los objetivos de desarrollo sostenible de la Agenda 2030 de las Naciones Unidas». Són interessants aquestes declaracions d’intencions perquè és una oportunitat per a contrastar les mateixes amb les polítiques reals dutes a terme, especialment des de l’Ajuntament de L’Hospitalet, consistori governat per el partit socialista des de fa 40 anys. Fins a quin punt els Ajuntaments estan disposats a implementar polítiques de sostenibilitat ecològica? Anem per parts.

Els objectius de sostenibilitat ambiental mundial

L’Agenda 2030 és un compromís sorgit des de Nacions Unides al 2015, signats per més de 190 països. La seva funció, emmarcat dins del seus 17 objectius (en diversos àmbits de la societat) és aconseguir un desenvolupament sostenible davant la crisi ecosocial del canvi climàtic i l’augment de les desigualtats en el món, però sense qüestionar la idea del creixement econòmic infinit en un planeta finit. Se suposa que l’any 2030 aquests objectius haurien d’haver-se aconseguit, però sembla que ara mateix estem molt lluny d’aconseguir-los. No obstant, la crisis de la COVID-19 ha reobert la necessitat d’establir objectiu globals, compromisos reals, encara que moltes vegades només es tractin de declaracions de cara a la galeria.

Gian Marco Benedetto/Perifèrica

Moltes especialistes han assenyalat la relació entre la pandèmia de la COVID-19 i el deteriorament del medi ambient. En una entrevista, Inger Andersen, directora executiva del Programa de NNUU pel Medi Ambient (PNUMA), afirmava: «si hay una lección que podemos aprender de la COVID-19 es que la salud humana y la salud del ecosistema están más interconectadas de lo que hubiéramos pensado». El blog de divulgació científica Ecomandanga fent-se eco de diversos articles sobre la desforestació i els processos de zoonosis (malalties infeccioses que es transmeten d’animals a éssers humans) advertia com «Inevitablemente, esta transmisión se acelera con la movilidad de mercancías y personas, però también con el cambio climático que obliga a la dispersión de las poblaciones humanas y animales». També, l’antropòloga Yayo Herrero manifestava com «el carácter de hecho social total que tiene esta pandemia nos pone ante una oportunidad inédita para confirmar, rectificar y ampliar durante los años venideros buena parte del saber acumulado en torno a la naturaleza de la crisis ecosocial y sus consecuencias».

La majoria de grans ciutats estan adherides a declaracions i manifestos internacionals sobre la sostenibilitat i el canvi climàtic, específicament, L’Ajuntament de L’Hospitalet a: la Carta de les ciutats i municipis europeus cap a la Sostenibilitat (1996), el Pacte de la Mobilitat de 2003, els Acords per un Nou Protocol de Canvi Climàtic (2016) o el Pacto de Alcaldes/Alcaldesses pel Clima i l’Energia, Objectius 2030 (2016), entre d’altres. Però ¿En quina mesura s’han aplicat aquestes declaracions i compromisos?

La superfície verda de L’Hospitalet de Llobregat

Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) les ciutats han de disposar com a mínim, d’entre 10 i 15 m2 d’àrea verda per habitant. Segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de 2017, L’Hospitalet de Llobregat era, junt amb Santa Coloma de Gramenet, el municipi de més de 50 mil habitants amb menys m2 de zones verdes per habitant (5,57 m2ZV/hab) de tota Catalunya, és a dir, molt per sota dels estàndards de salut recomanable. Però hi ha més, segons les dades obertes del mapa urbanístic de Catalunya, amb dades actualitzades fins l’any 2019, L’Hospitalet té una superfície encara menor de m2 de zona verda per habitant: 4,10 m2/hab., espai verd que s’ha reduït en els últims anys, tot el contrari del que afirma Núria Marín. Aquesta xifra podria ser fins i tot menor a causa del particular mètode de requalificació de l’Ajuntament per guanyar «espai verd» que pot fer passar per «verd urbà» llocs on gairebé no existeix vegetació o que no estan realment habilitats per al seu gaudi, com ara rotondes o zones d’accés privat1.

m2 de zona verda per habitant (L’Hospitalet de Llobregat)
Font: Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya

La manca d’espais verds fa temps que genera una creixent protesta ciutadana en contra de la tala d’arbres que se suposa és part de Pla Director d’Arbrat (aprovat el 2017). Des de les xarxes digitals la plataforma ciutadana L’Hospitalet Verd ha iniciat una campanya de signatures a Change.org per la paralització del Pla Director del Verd Urbà (PDVU, aprovat el setembre de 2019), la qual ja porta recollida més de 800 signatures. A l’informe elaborat per la mateixa plataforma titulat «L’Hospitalet i l’Arbrat. La insuficiència programa», a part de descriure els molts beneficis mediambientals dels arbres urbans avalats per la literatura científica (com per exemple, la captació de partícules contaminants, reducció del soroll, recirculació de l’aire, reducció de l’efecte d’illa de calor, intercepció de l’aigua, efectes psicològics positius, etc), critica que el PDVU no tingui en compte la relació entre el nombre d’arbres i els habitants per barri, és a dir, la densitat poblacional; segons L’Hospitalet Verd, a barris com La Torrassa «si s’arriben a talar els arbres de les voreres de menys de 2,5 metres d’amplada, el nombre d’arbres per cada 100 habitants es reduiria a unes 3 vegades a la mitjana de moltes de ciutats espanyoles», que es de 14,4 arbres per cada 100 habitants2.

L’informe també recull múltiples contradiccions entre el PDVU i les ordenances municipals, així com l’escassa presència d’arbres a centres educatius allunyant-se -una altra vegada- de les recomanacions de l’OMS. Les xifres parlen per si soles: segons el Pla Director d’Arbrat de l’Ajuntament, a l’any 2016 hi havia un total de 38.280 arbres (viari, parcs, instal·lacions municipals); el mateix Pla reconeix que es troba molt lluny de les recomanacions internacionals que és de 1 arbre per cada 3 habitants. A tot això, l’objectiu de l’Ajuntament és arribar a una cobertura arbòria d’un 20% cap a l’any 2028. Com s’arribarà al 20% quan ara mateix tenim una cobertura de 8%, segons dades oficials? Des de l’any 2005, amb l’elaboració del Pla Director de l’Espai Verds i l’Arbrat de la Ciutat, existeixen projectes que es comprometien a millorar la situació de l’arbrat i els espais verds de la ciutat, però no s’han complert, de fet la situació ha empitjorat en aquests últims anys (veure gràfic), un fet que ens allunya dels tímids objectius de l’Agenda 2030.

Recentment, L’Hospitalet Verd, Defensem el Castell Bellvís i altres associacions en defensa del patrimoni natural i històric de la ciutat han publicat un manifest per recuperar l’espai verd al voltant de l’edifici del Transformador en el barri de La Torrassa. La plataforma denuncia la pèrdua de 5.000 m2 de zona verda per un canvi d’ús de sòl que es va produir l’any 2017 quan l’Ajuntament va aprovar el projecte d’un camp de futbol dins de l’espai del parc de La Torrassa.

La bici, una alternativa necessària abans i ara

Gian Marco Benedetto/Perifèrica

Des del començament de la pandèmia l’ús de la bicicleta ha augmentat notablement. A Barcelona, el Bicing ha guanyat més de 6 mil usuàries, i també hi ha hagut un «boom» de la venda i reparació de bicicletes. A L’Hospitalet encara que no tenim dades oficials, és molt possible que hagi passat el mateix. Aquesta tendència a l’increment de l’ús de la bicicleta a las grans ciutats podria impulsar canvis cap a una mobilitat més sostenible, però sabem que això no és cap garantia de que es produeixi.

Associacions locals com La Saboga porten anys promovent la mobilitat sostenible de la bicicleta a L’Hospitalet, fiscalitzant i denunciant les mancances de la xarxa ciclista de la ciutat així com oferint noves propostes de millores. Des de l’any 2006 que el govern local té un Pla Director de la Bicicleta, el qual establia un calendari d’implementació en 4 fases. Aquest Pla afirmava al 2006 que el compromís de l’equip de govern era aconseguir per a l’any 2011 25km de xarxa de carrils bici, i a partir de 2012 construir 19km més per a arribar a l’objectiu de 45,50km (veure gràfic). Actualment només hi ha 13,02km construïts, segons dades oficials.

FASESPERÍODEKM. A CONSTRUIR
01999-20032,0 km
I2004-200710,3 km
II2008-201115,4 km
III2012-?19,2 km
Fases establertes segons el Pla Director de la Bicicleta (2006)
Font: Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat.

En aquest nou escenari de mobilitat a causa de la COVID-19, «les ciutats que no apostin per la bici seran ciutats fracassades, i apostar-hi significa donar-hi prioritat en l’espai públic», afirmava Carme Miralles, catedràtica en Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest és també l’objectiu d’iniciatives ciutadanes com Confinem els cotxes, recuperem la ciutat!, que demana un pla de desescalada on es prioritzi les persones envers el cotxe privat i que té el suport de més 600 entitats. El passat dia 3 de juny es va celebrar el Dia de la Bicicleta, en un comunicatde Nacions Unides manifestava la preocupació per una desescalada on hi hauria un retorn a l’ús massiu de cotxes per evitar aglomeracions al transport públic, un retorn a la normalitat que no faria més que allunyar-nos dels acords de desenvolupament sostenible i dels Acords de París si no s’implementen polítiques valentes de caràcter estructural.

* A la tercera i última part, analitzarem alguns temes que creiem els més importants del Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic de L’Hospitalet de Llobregat, un informe que analitza els riscos actuals i futurs del municipi davant el canvi climàtic, i farem una breu comparativa amb els projectes urbanístics que l’Ajuntament està duent a terme a la ciutat, els quals -pensem- van en sentit contrari als compromisos adquirits en l’Agenda 2030.

1Es pot comprovar al Geoportal de l’Ajuntament, disponible a: https://geoportal.l-h.cat/espaipublic/?l=cartohospitalet/INV_ZONESVERDES

2AEPJP (Asociación Española de Parques y Jardines), Análisis de la Conservación de la infraestructura verde urbana en españa de 2015. Publicat al juny del 2017.

Franco Casanga

Veí de L'Hospitalet

Comparteix :

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram

Aquesta web utilitza galetes(cookies) pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques.
Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de cookies i privacitat, feu clik a l'enllaç per a més info.

ACEPTAR

Aviso de cookies