Lluitar contra els abusos de poder des de la tendresa

El sol omple de llum el pis on es va criar Pedro Álvarez gairebé tot el dia. Entra directe a la sala menjador per la gran terrassa oberta al parc, a l’església i, ara mateix, l’acompanya el soroll llunyà de les obres del AVE al barri de Sant Martí de Barcelona. A Carmen, la mare d’en Pedro, li agrada seure allà. Gaudir de la llum d’estiu, però també de la llum de l’hivern. És un lloc únic també per sentir la llibertat que dona a la vista un horitzó obert al cel. A banda de la terrassa, hi ha un altre lloc a la casa que Carmen  sent molt seu: la cuina. Allà ha preparat innumerables paelles, cocidos, callos, pinxos, plats d’embotits i dolços que han acabat en centres socials okupats, manifestacions, protestes, assemblees i concentracions. L’únic que lamenta d’això, es que poques vegades ha recuperat els tapers. Ara que la Carmen és mare, avia, i besàvia, aquests tuppers ara anirien molt bé.

A la Carmen no li agrada parlar en públic, però ella és un dels principals motors de la comunitat generada al voltant de la Plataforma Pedro Álvarez. El seu tarannà, el seu caliu, els seus somriures, bromes i estima cap a les persones que donen suport a la lluita contra la impunitat de la mort del seu fill han estat cabdals per entendre com es manté plenament viva i activa la Plataforma, 27 anys després. “Som el col·lectiu anti-repressiu més longeu d’Europa”, li agrada dir al Juanjo.

I és que no es possible mantenir durant dècades l’activisme, la política feta des de la base o la lluita incansable per la justícia sense sentir el caliu de la comunitat. Una  colla humana es forja també a les festes, celebracions i al voltant d’una taula de dinar; això lo saben bé la Carmen i el Juanjo. Ells són escola d’activisme des de la praxis i l’estima.

Ofrena floral en record de Pedro Álvarez, el passat desembre. (Bibian Escudero/Perifèrica)

Segons el filòsof i sociòleg  Émile Durkheim “els ritus són maneres d’obrar que neixen solament en el si de grups reunits i que estan destinats a suscitar, mantenir o renovar certs estats mentals d’aquests grups”. Al llarg dels 27 anys de vida de la Plataforma Pedro Álvarez s’han generat un seguit de rituals: la manifestació i l’ofrena floral cada 15 de desembre, una calçotada o dinar popular anual entre els participants de la Plataforma, les paradetes informatives i els adhesius durant la campanya prèvia a l’aniversari de l’assassinat d’en Pedro…  Al voltant de la Plataforma Pedro Álvarez es constata que els rituals generen aquests estats mentals de grup,  gràcies, per exemple, al fet que centenars de persones de Barcelona i L’Hospitalet reserven la data del cap de setmana del 15 de gener, any rere any, sense necessitar consultar la convocatòria. O que les consignes de la manifestació Pedro, hermano nosotras no olvidamosoPedro está presente, aquí sigue su gente  han esdevingut una mena de mantra, reconegut i reconeixible, per a milers de persones a qui transporten a la ràbia i al dol i amb les que acompanyar la família.

Per la seva banda, el sociòleg alemany Ferdinand Tönnies explica què són les relacions comunitàries. Per aquest autor, encara que existeixin diferències de poder, en les comunitats les relacions que es donen entre els membres són estretes, emocionals i intenses, i es basen bé en la tendresa, bé en el respecte: “com a resultat d’aquesta diferència de poder, la tendresa correspon a la reverència o, en un menor grau d’intensitat, la benevolència al respecte; representen aquests els dos pols del sentiment en què es basa la Gemeinschaft (comunitat), en cas que existeixi una diferència definida de poder. L’existència de motius semblants fa possible i probable certa espècie de Gemeinschaft la qual cosa constitueix la regla quan es troba aquesta consolidada i nodrida per una vida casolana comuna, íntima, duradora i reservada”.

Si alguna cosa ha fet possible la Plataforma Pedro Álvarez és generar una veritable comunitat, en constant relleu i creixement, al voltant de la lluita contra la impunitat dels abusos de poder. És per això que aquest any, en què el cas s’ha tornat a enfrontar cara a cara amb el sistema judicial amb el reforç de l’advocat Benet Salellas, es fa present gent vinculada des de fa anys a la Plataforma Pedro Álvarez i també la seva família, que vinguda a la manifestació del passat 14 de desembre des de Granada, Lleida o Saragossa, amb qui la Carmen es va trobar entre abraçades, paraules afectuoses i somriures d’alegria sincera per la retrobada.

Al llarg de 27 anys cada 15 de gener la Plataforma Pedro Álvarez s’ha congregat per recordar el jove als carrers de la Florida i manifestar-se a Barcelona. (Bibian Escudero/Perifèrica)

Diu el pensador Piotr Kropotkin en el seu llibre El Suport Mutu, un factor a l’evolució que: “a la pràctica de l’ajuda mútua, les petjades de la qual podem seguir fins a les més antigues fases de l’evolució, trobem l’origen positiu i indubtable de les nostres concepcions ètiques; i podem afirmar que el principal paper en l’evolució ètica de la humanitat va ser exercit per l’ajuda mútua i no per la lluita mútua. En l’àmplia difusió dels seus principis, fins i tot en l’època present, veiem també la millor garantia d’una evolució encara més elevada del gènere humà”.

Aquest plantejament imbrica amb la filosofia no escrita, no referenciada, dins el funcionament de la Plataforma Pedro Álvarez. Aquesta comunitat generada entén l’ajuda mútua com una forma natural de relacionar-se entre les persones que acudeixen cada 15 dies aproximadament a l’assemblea; i també, amb d’altres col·lectius i lluites. Juanjo Álvarez ho ha aplicat a la seva vida i al seu dia a dia, acudint i donant suport a infinitat d’esdeveniments i protestes. Però també posant en contacte gent amb interessos compartits, trucant a qui està malalt, té un problema laboral o econòmic o potser només un mal dia. De la mateixa manera, buscant recursos o solucions quan ell pot aportar alguna cosa, participant dels espais que han acollit a la Plataforma a les seves seus, i amb una innumerable sèrie d’exemples que mostren aquesta forma de fer activisme des de l’estima i l’horitzontalitat, per a diferents generacions d’activistes.

L’augment de la presència en mitjans de comunicació del cas i de la lluita de la Plataforma Pedro Álvarez ha provocat que molta gent recordi l’impacte de la injustícia que va sentir en la seva pròpia joventut, amb tota la crueltat de la impunitat al costat de casa seva. Gent que fa memòria de la primera vegada que va ser conscient del que representava un nom, uns adhesius o unes pintades vinculades a Pedro Álvarez. Per a moltes persones, moltes amb arrels a L’Hospitalet de Llobregat, la participació donant suport a la Plataforma Pedro Álvarez ha suposat un primer contacte amb el mon anti-repressiu o conta els abusos de poder institucional. Potser per això quan Juanjo parla de la gent que ha donat suport en algun moment d’aquest 27 anys, s’hi refereix com els seus nens i nenes (més nens, que nenes, cal dir). I li fa certa gràcia que cadascú o cadascuna acabi en un espai o partit polític diferent, però que tots i totes es trobin junts cada 15 de desembre. També confirma la teoria que el mateix Juanjo defensa sense haver llegit a Tönnies: la comunitat es fa des de l’estima i el respecte. Tothom pot sumar des de diferents llocs, sempre i quan es respecti l’espai i llibertat de l’altre. Perquè les persones i el seu tarannà, per al Juanjo Álvarez i per tant per a la Plataforma Pedro Álvarez, són més importants que les sigles, les teories o les estratègies.

Juanjo Álvarez davant l’ofrena floral al seu fill Pedro. (Bibian Escudero/Perifèrica)
Ana Vallina

Periodista i veïna de L'Hospitalet

Comparteix :

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram

Aquesta web utilitza galetes(cookies) pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques.
Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de cookies i privacitat, feu clik a l'enllaç per a més info.

ACEPTAR

Aviso de cookies