Què en faries dels teus impostos municipals?

Fa uns mesos, l’alcaldessa Nuria Marín, destacava la importància de que es paguin impostos per dur a terme polítiques socials: “No em plantejaria fer tres noves llars d’infants (…) –deia – si no tingués hotels; l’IBI [Impost sobre Béns Immobles] i l’IAE [Impost sobre Activitats Econòmiques] d’aquests hotels ens permeten finançar les places de les llars d’infants.”

És veritat que per a que hi hagi polítiques socials dignes, cal recaptar els impostos corresponents. I també és cert que els ajuntaments tenen poc marge per recaptar els diners necessaris per a cobrir totes les accions que emprenen. Però dins d’aquest estret marge, han de ser els hotels els únics que permetin finançar les mesures socials? Què més podria fer l’Ajuntament de L’Hospitalet? Sorprenentment, el programa electoral del PSC per les eleccions municipals del maig no feia cap esment a mesures fiscals, per la qual cosa és difícil valorar quines accions fiscals pensa emprendre el nou consistori els propers quatre anys.

Per tal d’omplir aquest buit, el present article s’inspira en l’informe de 65 propostes de fiscalitat municipal, publicat en motiu de les eleccions municipals del maig 2019 per la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, i suggerir a l’Ajuntament com recaptar més, de forma més progressiva, gastar menys, i amb més transparència:

Mesures per recaptar més impostos (sense que recaigui sobre la ciutadania)

Una forma de recaptar més consisteix en negociar amb altres administracions la transferència d’alguns impostos, com els impostos sobre els pisos buits i sobre estades en establiments turístics (conegut com “taxa turística”) de la Generalitat.

Des del 2016, la Generalitat de Catalunya aplica un impost sobre els pisos buits a mans dels bancs. Els ajuntaments, també, tenen la capacitat d’establir un recàrrec en l’IBI als pisos buits, tal com ja recull l’article 11 de l’ordenança sobre l’IBI, però aquest recàrrec no es pot aplicar quan la Generalitat ja ho fa. Per aquest motiu, la Generalitat ha de compensar als ajuntaments que vulguin aplicar aquesta taxa.

Pel que fa als pisos buits, a més, altres municipis han començat a aplicar multes tal com ho permet la Llei catalana pel Dret a l’Habitatge des de l’any 2007. L’ajuntament pioner en multes a bancs per pisos buits ha estat Terrassa, 6 anys després de l’aprovació de la Llei, fet que li ha permès recaptar 217.000€. L’Ajuntament de Barcelona, també, destaca per haver imposat multes per un valor de 2,8 milions d’euros. Tot i que al 2016 s’anunciava que l’Ajuntament de L’Hospitalet obria 39 expedients  sancionadors a diferents bancs per pisos buits, no es té constància que, 3 anys més tard, s’hagi arribat a aplicar cap multa per aquest motiu.

Una altra forma de recaptar més impostos és negociar amb la Generalitat la sessió d’un percentatge més elevat de l’Impost d’Estades en Establiments Turístics (o “taxa turística”). Així ho ha fet l’Ajuntament de Barcelona, passant de rebre del 34% al 50% de la recaptació d’aquest impost. A L’Hospitalet, amb més de 740.000 pernoctacions hoteleres i unes 400 llicències per pisos turístics, la quantitat transferida per aquest impost no seria insignificant.

Finalment, i potser més important pel que fa a les quantitats, definir una estratègia de lluita contra el frau fiscal. El 2016, l’Ajuntament de Sabadell va destapar que grans superfícies com Ikea cotitzaven fraudulentament l’Impost sobre Activitats Econòmiques, i va aconseguir així recaptar 1,4 milions més. En l’última legislatura, també, l’Ajuntament de Barcelona ha permès fer aflorar 69 milions d’euros de frau fiscal, especialment de grans empreses. Aprendre de les seves vies per a destapar el frau fiscal pot ser inspirador per l’Ajuntament de L’Hospitalet per recaptar el que toca als grans deutors.

Mesures per uns impostos més justos i sostenibles

Una de les partides més importants dels ingressos municipals és l’IBI, l’Impost sobre els Bens Immobles (que recapta més de 70 milions d’euros en un pressupost total de gairebé 248 milions pel 2019). Una forma de fer-lo socialment més just és reforçant la progressivitat de l’IBI, ja sigui diferenciant els usos dels béns immobles (aplicant un gravamen superior si es tracta d’un immoble amb un ús lucratiu que si és d’ús residencial), ja sigui aplicant quotes diferenciades pels usos lucratius. En el cas de Badalona, per exemple, l’Ajuntament ha aplicat un gravamen del 0,86% per usos residencials i un 0,904% pels usos lucratius amb més beneficis, com els centres comercials. A L’Hospitalet actualment s’aplica un gravamen del 0,8213% sigui quin sigui l’ús de l’immoble (art.10 de l’Ordenança sobre l’IBI).

Un altre criteri social és introduir bonificacions a les persones i famílies més vulnerables, en funció de la renda. Actualment l’Ajuntament preveu bonificacions pels pisos de protecció oficial i famílies nombroses (art.7 de l’Ordenança sobre l’IBI).

Pel que fa als impostos per la cura del medi ambient, també són recomanables bonificacions en l’IBI, l’IAE i l’ICIO quan es prenguin mesures d’estalvi energètic o reducció de la contaminació i generació de residus. No s’han trobat bonificacions amb criteris ambientals a les ordenances d’IBI ni d’IAE, però sí al de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (art. 4 de l’Ordenança sobre l’ICIO). Val a dir que entre l’aeroport (pel qual l’Ajuntament del Prat ingressa un percentatge gran de la seva recaptació), els creuers al Port de Barcelona i l’entrada a Barcelona per la Gran Via, un dels punts més contaminats de la ciutat comtal, L’Hospitalet pateix focus de contaminació externs considerables. No seria impossible reclamar al ajuntaments veïns una compensació per aquestes externalitats negatives, tal com van fer altres municipis propers a la central nuclear de Vandellós a Tarragona.

Mesures per a gastar menys taxes

A banda de fiscalitzar les despeses i reduir al mínim les dietes, hi ha una mesura que pot significar un estalvi considerable pels contribuents locals, que és la remunicipalització dels serveis locals. En els darrers quatre anys, alguns municipis han remunicipalitzat els serveis de recollida de brossa (Castelldefels) o d’aigua (Collbató, Terrassa) per a abaratir-ne el servei, i de retruc, les taxes que n’han de pagar els veïns i veïnes.

Mesures per gestionar millor (transparència, participació i coherència fiscal)

Per tal de facilitar el control ciutadà dels pressupostos municipals i el sistema de contractació pública, és important millorar la transparència (més detall de la recaptació en els informes de pressupostos municipals) i obrir-se a una major participació en les decisions fiscals. Finalment, agrair el compromís de l’Ajuntament amb la campanya “Zona Lliure de Paradisos Fiscals”, mitjançant la qual es compromet a no atorgar contractes o licitacions a empreses o filials que operin fraudulentament en paradisos fiscals. Gràcies a aquesta iniciativa, que l’Ajuntament reflecteix en contractes, contribueix a una fiscalitat més justa a nivell global.

Cécile Barbeito
Cécile Barbeito

Veïna de La Torrassa i membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària.

Comparteix :

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram

Aquesta web utilitza galetes(cookies) pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques.
Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de cookies i privacitat, feu clik a l'enllaç per a més info.

ACEPTAR

Aviso de cookies